Una sàtira exasperada sobre la incomunicació en un mon dominat pels mitjans de comunicació.
Un dia qualsevol és la història d'una jornada insòlita on, en cada moment, esclaten situacions tràgiques i còmiques al mateix temps.
Comença amb una dona, Júlia, que al seu apartament estudi està gravant un cd per enviar-li'l al seu ex marit, separat just fa un any, per comunicar-li que ha decidit suicidar-se. Però, la gravació del discurs d'acomiadament es veu interrompuda per unes trucades de telèfon. Es tracta de dones que es dirigeixen a ella convençudes d'estar parlant amb la seua psicoanalista. Per un error, el seu número de telèfon s'ha publicat en una revista de divulgació mèdica unida al nom d'una il·lustre psiquiatra, que ha experimentat al Japó un mètode eficaç per curar les neurosis. Totes volen el seu consell, i no fan cas de les protestes de Júlia per desfer el malentés. Finalment, la nostra protagonista es veu obligada, mal que li pese, a acceptar el paper de psicoanalista i escoltar els relats patètics, còmics o tràgics de les pacients.
La protagonista no és una mestressa de casa, ni una obrera, com altres dones en l'obra de Dario Fo i Franca Rame, ben al contrari, és una professional lliure, amb una brillant carrera com a publicista, una dona alliberada, moderna, però, patix un problema molt actual: la soledat.
No pensem que amb eixe tema, Un dia qualsevol és una obra dramàtica. Podria ser, en efecte, un melodrama, però els seus autors son mestres en embolicar amb somriures els temes més seriosos.
